UNA MICA D’HISTÒRIA.

El 10 de desembre de l’any 1123 Ramon Guillem, bisbe de Roda-Barbastre, consagra l’església de Sant Climent de Taüll, després d’acabar-les obres de reconstrucció de l’edifici i de la finalització de l’execució de les pintures murals del seu interior. Aquesta és la data més llunyana en què podem trobar el nom d’aquesta petita però elegant església en la documentació de l’època que ha arribat fins als nostres dies. Un dia després, el 11 de desembre, es consagrava la propera parròquia de Santa Maria de Taüll, compartint des de llavors ambdues esglésies una co-parroquialitat que va poder durar fins al segle XVIII.

L’any 1920 el conegut arquitecte Josep Puig i Cadafalch descobreix a l’interior de l’església, ocult després d’un retaule de fusta d’origen barroc, unes magnifiques pintures murals a l’absis central, l’absis nord i les parets del presbiteri i que van ser traslladades al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona. Al 1922 va ser restaurada l’església i en 1931 va ser declarada monument històric-artístic. Fins a l’any 1977 no va ser objecte d’una nova restauració, moment en què es van descobrir altres pintures in-situ com el fragment que apareix al mur sud, prop del peu de l’edifici, i fins i tot posteriorment, el 2001, altres fragments han estat trobats en els arcs triomfals de l’absis central.

L’any 2002 aquest conjunt va ser proclamat patrimoni de la humanitat i des de fa un any es pot admirar a l’església Sant Climent una projecció del Pantocràtor original del museu nacional d’art de Catalunya impregnat a l’absis central (tècnica maping) de l’Església Sant Climent de Taüll.